Literatura en Català

[Xavi_Bcn]

.

[Sariluh]

Com que no hi ha un fil d'acudits en català en poso un aquí que m'ha fet molta gracia

S'obre el teló i surt un nen d'uns deu anys que diu:

-L'any que ve faré sisé!! l'any que ve faré sisé!!

Com es diu l'Escriptor?

-Estic fent quint

Per els qui no ho pillin:

(Stephen King)

[Xavi_Bcn]

.

[aoi]

Com que no hi ha un fil d'acudits en català en poso un aquí que m'ha fet molta gracia

S'obre el teló i surt un nen d'uns deu anys que diu:

-L'any que ve faré sisé!! l'any que ve faré sisé!!

Com es diu l'Escriptor?

-Estic fent quint

Per els qui no ho pillin:

(Stephen King)

[Sariluh]

Me n'alegro que hos fes gracia

He estat buscant el DIEC per instalarlo com a diccionari en català del kindle. A més de tenir pocs llibres en versió ebook en comparació amb el castellà i els llibres en català "fisics" no podem tenir ni el diccionari oficial.

[aoi]

Acabo de llegir Cada castell i totes les ombres de Baltasar Porcell.
Premi Sant Joan de la Caixa de Sabadell de l'any 2.008.

Us el recomano. Ha estat el meu primer Baltasar Porcell i possiblement no serà l'últim.

Baltasar el va escriure des del seu llit a l'Hospital Clínic on estava convalescent d'un càncer. Segons va dir en una entrevista després de rebre el premi, en el llibre hi va destil·lar tot l'afany de viure... i fins i tot ell va calificar "Cada castell i totes les ombres" com la seva primera novel·la lliure i vital.

Sorpren que això fos el que ell opinava de la seva darrera novel·la. La darrera que va escriure abans de morir.

Porcell ofereix una visió humana, sociològica, crítica, irónica, dramàtica i fins i tot cínica del teixit social, econòmico, polític i sentimental de la ciutat de Barcelona.

La història té lloc en tres dies de 2008 i transcorre en una doble línia argumental, centrada a la vida de Pelai Puig, un home d'edad i classe mitja, amb una vida gris i angoixant, que milita en un partit d'esquerres; l'altre personatge és Ginès Jordi Martigalà, un home de negocis, gran, ric i triumfador que s'enamora de Simona, d'una jove dona, que el rejoveneix i revifa, i amb la mantindrà una relació sublimant.

Apareix a la novel·la el President de la Generalitat, que malgrat que Porcell en vida va negar que fos cap dels presidents (ni Pujol, ni Maragall ni Montilla), dient que era un president futur jo deixo a tots que endevineu de qui es tracta....

Respecte al títul, Porcell va dir que el títol que apareix en repetides ocasions a l'interior de la novel·la, respon a la seva percepció de que a la vida i a la societat actual existeixen grans castells, de l'economia o de la política, "que ens dominen a tots, que som ombres".

Desitjo que us agradi tant com a mi

He comentat el llibre aquí perquè no he sabut veure un fil d'aquest llibre, ni tampoc de l'escriptor...

[lucia]

Els gossos

de

Hervé Guibert



Els gossos és sense cap mena de dubte un dels textos eròtics i pornogràfics més radicals de la literatura contemporània. Dos homes i una dona. Dos gossos i un amo. Una manera catàrtica d'expressar la síndrome d'abstinència que produeix l'amant quan ja no hi és. O una manera impúdica de fer una anàlisi irònica dels petits drames personals. Aquí, si el plaer topa repetidament contra el dolor és per mirar de sortir-ne reforçat.

Tal com va assenyalar la crítica al seu moment, Hervé Guibert assoleix amb aquest relat una forma inigualable de paroxisme mitjançant un tractament oníric i cast de l'obscè, i és amb una sobrietat quirúrgica que descriu l'explosió del sentiment catastròfic i insensat que transfigura els actors d'aquesta història feliç. La violència infernal que provoca tota forma de gelosia troba una imatge perfecta en el gravat de Miquel Barceló que il.lustra la coberta d'aquest llibre: dos gossos barallant-se per un mateix tros de carn. I és que Hervé Guibert i Miquel Barceló van compartir una amistat única i diverses complicitats. Per això, res millor que uns gravats de gossos de Barceló per acompanyar la traducció d'Arnau Pons.


Hervé Guibert va néixer a París el 1955 i és en aquesta ciutat que va morir el 1991 de resultes d'un intent de suïcidi, després de tres anys de lluitar contra la sida. Se'l coneix sobretot per la trilogia que va escriure per amor de la malaltia, cosa que ha deixat una mica a l'ombra la resta de llibres. És autor de vint-i-vuit obres publicades, entre novel.les, relats, assaigs i articles sobre fotografia, àlbums de fotos, una peça teatral amb PatriceChérau i un dietari (Le Mausolée des amants. Journal 1976-1991). És també l'actor i l'autor d'una pel.lícula sobre l'evolució de la sida tant en el seu cos com en el seu estat d'ànim, La Pudeur ou l'Impudeur, que a pesar de la duresa d'algunes imatges va ser emesa a la televisió francesa el 1992. Per la seva sequedat i rigor, i per la traça amb què despulla i desfà la pròpia intimitat, és considerat un dels escriptors francesos més brillants i significatius de finals del segle xx.

[araceli]

En menys d'un mes serà Sant Jordi, i crec que estaria bé que ens recomanéssim llibres de novetat dels quals en tinguem bones referències.

Us hi animeu?.

L'estiu que comença - Sílvia Soler
Una família exemplar - Genís Sinca

[aoi]

Jo voldria recomanar una novel·la del Premi Nobel japonés: Oé, Kenzaburo que per primera vegada ha sigut traduït al català per Albert Nolla.
Us poso un link per que pogueu veure alguna coseta més:
Una qüestió personal.

Espero que us agradi tant com a mi.

[aoi]

El llibre que estic llegint ara és: La gran rutina de Puig, Valentí.
Premi Sant Joan de la Caixa de Sabadell de 2006.

Ambientada en la Catalunya actual (2006) a Viruma (a prop de la població d'Amposta), una edificació aïllada del món on els "fundadors" de la masia poden conviure o viure amb llibertat.
4 fundadors són:
Daniel Marquet editor prejubilable que treballa en una pseudofilial de Planeta.
Ventura Dols pintor malalt de càncer.
Marcel Petrus financer corruptible i pressionat per la premsa.
Amadeu Prat polític convergent i pare de 5 filles amb noms que comencen per la lletra "E" (Eli, Emi, Lena, Lali i Espe).

Les reunions a Viruma són el caliu de la crítica social, i humana de la Catalunya d'avui.

Mata ne!

[Arden]

Recomane per a qui no la conega la traducció al català de Joan Francesc Mira del clàssic L'Odissea d'Homer de l'editorial Proa, es un prodigi, es pot llegir sense problemes, i amb un vers clar i polit, una oportunitat de llegir una obra fonamental de la literatura fàcilment.

[kassiopea]

Com que en aquest fil veig que es parla de literatura en català aprofito

Ja fa gairebé un any que participo al club de lectura de la biblioteca pública de Salou, ens reunim una vegada al mes per comentar un llibre. Ahir vam tenir reunió i fins i tot l'autora del llibre va estar amb nosaltres i ens va parlar sobre el making-of del llibre, desde el naixement de la seva idea fins la publicació amb l'editorial Columna. L'autora és la Núria Pradas i Andreu i la novel.la "La noia de la biblioteca".



Encara que aquesta ha estat la primera novel.la de l'autora per a un públic adult, la Núria Pradas ha publicat molts llibres infantils i juvenils, en català i castellà.

"La noia de la biblioteca" no està traduïda al castellà, al menys de moment, per això he pensat en parlar del llibre per aquí. El llibre inicia amb la Setmana Tràgica i assistirem més endavant al naixement de la biblioteca de Catalunya (situada en els seus inicis al palau de la Generalitat), però encara que el llibre té un rerefons històric el més important són els daltabaixos dels protagonistes. Jo em vaig llegir el llibre sense adonar-me'n

Va ser molt interessant parlar amb l'autora perquè t'adones que darrera del llibre hi ha molts detalls que parlen del mateix autor, com per exemple la seva pròpia infantesa al Poble Nou. També em va fer molta gràcia saber que el primer nom de la novel.la era "Sala de lectura", però que l'editorial va recomanar canviar-lo per un altre amb més ganxo. Sembla ser que els llibres amb títol "la noia de..." atrauen més al públic (segons l'editor)

Sinopsis de l'editor:

En una Barcelona marcada per les convulsions socials i els moviments reivindicatius, Núria Solé, una noia de classe obrera destinada a treballar a les fàbriques tèxtils, lluitarà per complir els seus somnis. Mentre la seva germana Conxa mantindrà un rol actiu en la lluita contra les injustícies laborals, ella aconseguirà una plaça per formar-se a l'Institut de Cultura de la dona per acabar treballant d'auxiliar a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que obria les seves portes al públic l'any 1914. Però les seves conviccions i els seus ideals perillaran quan coneixerà un jove estudiant, Eudald Cebrià, de qui s'enamora. Aquesta relació no serà acceptada per la mare del noi, i farà qualsevol cosa per tal que la Núria s'allunyi del seu fill, encara que tingui conseqüències mortals.

[SUTE]

Saps si està en e-book?

[kassiopea]

Sí, SUTE, acabo de veure'l a Amazon, pel kindle

[SUTE]

Sí, SUTE, acabo de veure'l a Amazon, pel kindle

Doncs m'ho mirare sembla interesant