Literatura en Català

[Lucin]

Així de dur. Crec que tens raó.... Snif... snif....

Això dels autors en castellà traduïts tampoc ho acabo d'entendre. Sempre és millor la versió original. En fi, a més a més, el negoci editorial patirà una reestructuració, penso, como la indústria discogràfica i, amb el temps, la cinematogràfica. Més números encara, més restriccions per nosaltres.

[sepharad]

Doncs jo penso que és un luxe tenir traduccions fetes, no per traductors professionals, sino per autors que ja són clàssics. Les traduccions de Carles Riba són una meravella.

Pel que fa a la traducció al català d'autors que escriuen en castellà, penso que és una bajanada. Nosaltres tenim la sort de poder llegir-los en la llengua original.

Si parlem d'autors que escriuen en altres idiomes, jo prefereixo sempre la versió catalana, perquè em sento més còmoda llegint en aquesta llengua. Però és cert que sempre són més cares i això desanima.

Crec que, com diu Lucin, al final, l'única perjudicada serà la cultura en català. Perquè no es cap negoci i mai ho ha estat.

[Lucin]

Doncs jo penso que és un luxe tenir traduccions fetes, no per traductors professionals, sino per autors que ja són clàssics. Les traduccions de Carles Riba són una meravella.

Pel que fa a la traducció al català d'autors que escriuen en castellà, penso que és una bajanada. Nosaltres tenim la sort de poder llegir-los en la llengua original.

Si parlem d'autors que escriuen en altres idiomes, jo prefereixo sempre la versió catalana, perquè em sento més còmoda llegint en aquesta llengua. Però és cert que sempre són més cares i això desanima.

Comparteixo el criteri de la camarada Sepharad. Això sí, des del gran Carles Riba cap aquí, fins i tot els homes del temps s'han modernitzat i compten amb ràdars.

Per cert, i parlant d'en Carles Riba, m'estic llegint un assaig sobre ell, i d'altres autors.
Quan van començar, pràcticament no hi havia tradició literària. Ja ho sabem, això, però us ho podeu imaginar? Devia ser com caminar per un terrat molt estret...

La tradició literària. Algú té ganes de dir-ne alguna cosa?

[xabeltrán]

I no trobeu que en comptes de treure edicions en català d'obres d'autors castellans (Maruja Torres, Laura Gallego, Ruiz Zafon...) que tots podem llegir en "versió original" sense passar per cap filtre de traducció s'hauria de donar preferència a obres d'autors estrangers i fins i tot d'autors que abans no han estat traduïts al castellà?

Hi estic totalment d'acord. Però sempre sortirien els 'puristes' que es queixarien de no disposar d'una traducció al català d'alguna obra...

Conec gent que, per exemple, llegeix l'Isabel Allende o en Carlos Ruiz Zafón en català, quan el podrien llegir perfectament en castellà i així s'evitarien la traducció... I són estudiants de Traducció com jo.

[Noe]

Hi ha gent molt catalanista i molt

"gilipolles" (perdo)

Em fa una ràbia que em diguin: "no si no es en català no", ni que fos pecat llegir en una altra llengua.

[Mireia]

Em fa una ràbia que em diguin: "no si no es en català no", ni que fos pecat llegir en una altra llengua.

No es per ser catalanista ni res aixi, ni es pecat llegir en un altre llengua, sino es per donar suport a les editorials i a la llengua catalana que es minoritaria i que necessita ajuda per tirar endevant.
Per mi es un esforç llegir en catala, estic mes comode llegint en castella,(a mi no em van ensenyar catala a l'escola) a més que es més car un llibre en catala que el mateix llibre en castella, pero al no poder llegir en el seu idioma original si puc prefereixo llegir en catala. I aixo que normalment no puc, perque has trobat molta literatura fantastica, per exemple, en catala??? Ja m'agradaria a mi que despres de esperar anys per la traducció de Canción de Hielo y Fuego poder llegir-la en catala!!!
Sempre he comprat Harry Potter en catala perque entenc que per l'editorial es un esforç traduir un llibre que nomes te un mercat per "6 mil.lions" cuan es molt més facil editar en castella que te un mercat enorme (España, Latinoamerica, etc.)

Peró aixo es questió de gustos i com diuen en castella "para gustos, los colores" i no fa falta insultar a ningú.

[Lucin]

Moltes vegades plantegem la relació català-castellà en termes de confrontació, d'estar un davant de l'altre, en un moment històric en que Europa (en la que de moment no hi crec gaire) tendeix a la convergència, a la unificació. En aquest sentit anem contra les agulles del rellotge, que són inexorables.

Sincerament, prefereixo llegir en català, però frueixo igualment en castellà, i quan sento parlar algú en francés, italià, portugès, sempre escolto i em sembla un sort, un plaer i un miracle això que anomenem llengües. Fins i tot m'agrada l'anglès, i aquesta fonètica un xic abrupte de les llengües germàniques. (Que per cert, a vegades penso que el català en té alguna cosa d'això, allò de "cards verds piquen, etc..., potser per l'influència dels francs, quan van es van passejar per aquí).

En relació a la situació del català, que no és una llengua de referència al món, ni tan sols a Europa, estic convençut que la clau del seu creixement passa per la seducció.

[Mireia]

Veig que això esta molt mort...que ja no lleixi'm en català??

Jo tinc una recomanació:


Moros a la costa
Autor: David Gomariz Tocino
EAN: 9788497914819
Editorial: Cossetania
Coleccio: Notes De Color
Idioma: Català
Numero de pàgines: 144
Clasificació: Avançat

(I Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2008)

Sinopsi:
Hi ha moltes històries de pirates. Moltes històries de pirates del Carib, oblidant sempre uns pirates molt més coneguts pels nostres avantpassats. Els barbarescos. Els pirates musulmans que, al segle XVII, assolaven el llevant de la península, en atacs fugaços per tornar ràpidament als seus refugis del nord d’Àfrica. Aquest llibre d’aventures tracta d’aquests pirates. La historia d’un jove forçat a ser pirata, un llibre que intenta ser fidel a com era la vida a bord d’un d’aquests vaixells portadors de mort i desgracia. Aquest relat intenta explicar, de la mateixa manera, els mètodes salvatges que utilitzaven en els seus assalts i la manca d’escrúpols d’aquests homes que cometien els seus delictes sota la cobertura de l’ample mar on no hi ha testimonis. Una època on no era estrany veure una bandera negra a l’horitzó, una bandera que signifi cava la mort o ser venut com esclau a un mahometà. No cal anar gaire lluny per trobar encara encantadors pobles marítims amb vells canons rovellats que apunten al buit mar blau. Vigies silenciosos de temps passats, la funció dels quals era fer fugir aquests temibles pirates que saquejaven les nostres costes per robar, matar i segrestar les pubilles. Aquesta és una novel·la de pirates, abordatges, violència i aventures on el marc són les terres banyades per la nostra vella mar Mediterrània.

Biografia:
David Gomariz (Barcelona, 1975) treballa a l’administració de Justícia, feina que combina amb la publicació d’articles i la pràctica de l’esgrima, tant en la vessant esportiva com l’escènica. Col·labora habitualment al butlletí semestral Som el SAM. Aficionat de la història, està especialment interessat en el segle XVII així com la Grècia clàssica. Gran admirador de l’obra d’Alexandre Dumas i Arturo Pérez-Reverte, creu en el rellançament del maltractat gènere d’aventures per captivar les noves generacions de lectors, així com a tots aquells que gaudeixen somiant amb altres èpoques.

[Yppe]

Jo tinc una recomanació, que encara no he llegit però espero fer-ho aviat perquè és el llibre que vaig comprar per Sant Jordi:

L'autor s'ha inventat escriptors russos, la seva biografia i els seus contes i els presenta tots en aquest llibre


Contes russos, de Francesc Serés

Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. No els puc llegir sense pensar que formen part d´una ficció sobre una ficció. Tot el que s´esdevé en els seus relats acaba configurant la història d´un territori i d´un país que podria ser imaginari. Fins i tot, la realitat, ¿no podria ser susceptible d´ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d´una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus? I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d´aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d´algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats?

[Mireia]

Porto uns dies inspirada i us vull recomanar varis llibres en català.



HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA DE BARCELONA
Descobreixi la ciutat a través dels seus detalls més atractius
La Barcelona vella

Autor: Cortijo, Dani
Páginas: 240
Tamaño: 14.5 x 22.5
Encuadernación: Rtca.
ISBN: 978-84-936014-4-7
Género: Ensayo
Precio: 17,90 €

Els vells carrers de Barcelona no són nomès allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, l’olor d’espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il·lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de la ciutat.

[Mireia]

FANTASMES DE BARCELONA

Autor: Sylvia Lagarda-Mata
PVP: 18,90 €
ISBN: 978-84-92758-20-3

Col·lecció: Inspira, 11
14,5 x 23 cm.
Rústica
272 pàgines

TERCERA EDICIÓ

Recull històric de fets sobrenaturals

Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona. La primera guia dels fantasmes de la ciutat.

El fantasma de Canaletes, la Dama de la Barceloneta, les ànimes d’una nau del Poblenou... Barcelona està plena d’esperits i espectres que ronden per alguns carrers i places de la ciutat.

13 itineraris per Barcelona que conformen un autèntic recull històric i documentat de fets sobrenaturals.

Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona.

Si una nit camineu per la Rambla i noteu un calfred, no descarteu que sigui el fantasma de Canaletes, o potser la Vampira del Raval, o fins i tot un espectre del Call jueu... I és que Barcelona està plena d’ànimes en pena que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. Si les voleu seguir, perseguir o ensumar, a Fantasmes de Barcelona en teniu un dels reculls més selectes.

Tots els fantasmes estan documentats. I si no us ho creieu, sempre podeu anar a provar d’invocarlos allà on les rutes us van portant... I és que el primer llibre de fantasmes de la ciutat està plantejat com una autèntica guia amb 13 itineraris per diferents barris. Cada itinerari compta amb el corresponent mapa, la ruta marcada i cada fantasma explicat configurant un autèntic recull històric i documentat de fets sobrenaturals.

Sylvia Lagarda-Mata
Barcelonina de soca-rel, i amb el cor dividit entre la Catalunya dels seus amors i el Llenguadoc dels seus avantpassats, Sylvia Lagarda-Mata estima l’art, la història i el dia a dia dels seus petits països amb una passió que l’ha dut sovint a situar les seves narracions a cavall d’ambdues contrades. És llicenciada en Ciències de la Informació i Màster en Comunicació Audiovisual. Va exercir de publicitària i de periodista, i actualment es dedica a redactar guions per documentals i a donar classes de cinema i televisió. I encara li queda temps per escriure algun llibre. A l’òpera prima, Goita camaco! Vale pagès!, va aconseguir el reconeixement per part del jurat de la seva «elevada qualitat literària», que li valgué quedar com a finalista del Premi Sent Soví de literatura amb l’obra Mazapanes amargos. Fantasmes de Barcelona era un antic deute pendent amb la seva ciutat dels prodigis.

[Mireia]

En l'escena del crim
Clàudia Pujol
Lengua: CATALÁN
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788466410830
Nº Edición:1ª
Año de edición:2010
Plaza edición: BARCELONA

La periodista Clàudia Pujol ens endinsa en 10 nous casos reals del forense Narcís Bardalet, amb les comarques gironines de teló de fons.


Com es gestiona una catàstrofe humanitària com el tsunami indonesi? Pot l'arqueologia forense determinar si el famós negre de Banyoles va ser assassinat? Com es va produir la intrigant mort de Lluís Maria Xirinacs? Pot un nen desaparèixer, com per art d'encanteri, davant d’una vintena d’adults? Quins fils es van moure en les últimes hores de Salvador Dalí? Després de l'èxit de Diari d’un forense, la periodista Clàudia Pujol ens endinsa en 10 nous casos reals del forense Narcís Bardalet, amb les comarques gironines de teló de fons. Sant Pere Pescador, Ogassa, Figueres, Puigcerdà... són alguns dels escenaris on desfilen toxicòmans sense entranyes, prostitutes sense futur, Robin Hoods aprofitats i algun geni incomprès. El csi català haurà de recórrer a moderns aparells de radiologia, digestors de microones o espectòmetres de gasos, però també a la seva intuïció, per intentar desxifrar les ments més primitives i les més evolucionades.

[Felicity]

Ostres que bona pinta Mieria!!!

Ara estic llegint " La Clau Gaudí" en Català

[artic]

Hola, us recomano l'últim llibre d'un autor valencià que em va sorprendre molt gratament. A més, n'ha sortit una edició a LaButxaca a un preu molt econòmic:

L'home manuscrit
(Premi Mallorca 2006, Premi Salambó 2007, Premi Nacional de la Crítica Catalana 2008, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2008, Premi de creació literària de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 2008)

Autor: Manuel Baixauli
Editorial: LaButxaca
Data de publicació: 19/01/2010
ISBN: 978-84-9930-047-4
Pàgines: 224
Preu: 8,95 €
Format: Rústica 11,5 x 18,0 cm

Qui escriu els textos que el protagonista de L’home manuscrit troba en els llocs més impensats? Primer dins els plecs d’una bíblia, després a les parets d’un far abandonat o en una consulta mèdica a Viena, l’esperen relats ocults que parlen d’ell i de la seva vida: la que hauria pogut ser, la que potser serà. Textos pertorbadors que l’obliguen a mirar-se al mirall i fer balanç. Però què és allò que reflecteix un mirall encarat a un altre? La indignació provocada per aquests textos el porta a una trobada que el canviarà per sempre.

L’home manuscrit és una obra sobre algú insatisfet del seu passat que, des d’un present lúcid, el refà i en crea el futur. Manuel Baixauli ha escrit un llibre ambiciós, intens i imaginatiu sobre l’obsessió per l'escriptura i la capacitat d’aquesta per transformar la vida i les persones, per canviar el rumb del destí en favor de la voluntat humana.

[artic]

Us recorde que tenim entre nosaltres un dels millors dramaturgs en actiu:

Sergi Belbel:

Carícies

Autor: Sergi Belbel
Editorial: Edicions 62
Data de publicació: 01/02/1992
Col·lecció: L'Escorpí. Teatre/El Galliner [Nro 127 ]
Format 80 Pàgs. / 105 x175 /93gs.
Preu: 7,50 €

Carícies es compon d'onze escenes encadenades per una ronda de personatges que ens dibuixen un gran mosaic de relacions entre pares i fills, marits i mullers, veïns, amants, amics.... Sergi Belbel perfila amb una gran economia de recursos onze personatges que viuen tenallats per una solitud irreductible, paralitzats per la incapacitat d'establir relacions afectives i de comunicar-se en un món saturat pel soroll amniental i les consignes mediàtiques. Carícies es desplega com un ventall riquíssim de situacions familiars, il·luminades per diàlegs subtils que ens obren els ulls als abismes més íntims de l'ànima. Belbel parteix de situacions aparentment quotidianes per revelar-nos les interioritats de persones que conviuen des de fa anys amb pares, fills o germans com si fossin uns auntèntics desconeguts.

Morir (un moment abans de morir)
Premino nacional de literatura dramática 1996

(caràtula de la pel·lícula de Ventura Pons)
Autor: Sergi Belebel
Editorial: 3 i 4
Col.lecció: TEATRE
Número: 039
ISBN:84-7502-462-9
Preu: 6.61€

Un guionista explica a la seva dona que està pensant en un guió centrat en un personatge a qui, segons abans de morir, se li ofereix l'oportunitat de triar entre la mort o la vida que li hagués abellit viure. Per aquest motiu, segons el guionista, se li concedeix poder viure aquesta vida (en la qual el personatge acaba abocat al plaer i al buit) i, al final dels seus dies, ja vell, tornar al moment just abans de l'accident i així poder decidir si morir o viure la vida que en aquell moment estava a punt de triar. A partir d'aquesta anècdota s'hi susceeixen una sèrie d'escenes encadenades en les quals la mort fa acte de presència... o no.

http://www.abretelibro.com/foro/viewtopic.php?t=36213