Tirant lo Blanc - Joanot Martorell (ct)

[sergio88]

Molt català molt català, però qui ha estat tan valent@ de llegir-ne sencer el clàssic "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell ?

La pel·lícula que van fer és un fastig i dels grans .

Afegeixo una breu sinopsis:

Tirant lo Blanc de Roca Salada era un jove i valent cavaller. Li deien Tirant perquè son pare fou senyor de la marca de Tirània, una regió del nord de França, a la vora de la mar. El Blanc del seu nom venia de sa mare: Blanca, filla del duc de Bretanya. En saber Tirant que se celebrarien a Londres grans festes i tornejos, decidí d’anar a Anglaterra, amb altres vint-i-nou joves nobles. Volia demostrar allà com era de valent, i així el rei, en veure les seues gestes, l’armaria cavaller.

Hi havien acudit reis, ducs, comtes, marquesos i cavallers de moltes i llunyanes terres. Tots volien demostrar el seu valor. Combateren dies i dies en tornejos. Hi moriren més de cent cinquanta cavallers! El millor de tots, el més valent, qui guanyà tots els combats, fou Tirant lo Blanc. El rei el proclamà vencedor, i féu que li donessin un bellíssim cavall blanc. Tothom l’acompanyà en processó fins a l’església de Sant Jordi on el rei el nomenaria cavaller, el seu somni.

Un en castellà:

PROL. DE MARIO VARGAS LLOSA

Tirant lo Blanc es una de las grandes novelas de la literatura medieval y uno de los títulos que abre el camino de la modernidad literaria en Europa. Para Mario Vargas Llosa, el autor «es el primero de esa estirpe de suplantadores de Dios –Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tolstoi, Joyce, Faulkner– que pretenden crear en sus novelas una realidad el más remoto caso de novelista todopoderoso, desinteresado». Escrita por Joanot Martorell, con la colaboración de Martí Joan de Galba, y publicada en 1490, pronto se tradujo al castellano (Tirante el Blanco) y al italiano. En ella se relata cómo Tirant (Tirante), tras permanecer un tiempo en Inglaterra, donde se adiestra como caballero, regresa a Bretaña. Acompañado del hijo del rey de Francia, decide contrarrestar el asedio que sufre la isla de Rodas de los genoveses y del sultán de El Cairo. Tirant vence también a los turcos, que han invadido Constantinopla, domina el norte de África y Persia, se casa con Carmesina, hija del emperador, y es nombrado César del Imperio. Muere cuando regresa a Constantinopla después de una de sus empresas. Martorell plasmaba así el deseo arraigado en todos los pueblos cristianos de su tiempo de liberar Constantinopla del poder de los turcos.
En la obra se alternan los episodios sentimentales con los guerreros, los pasajes narrativos con los doctrinales y reflexivos, y el estilo solemne con el coloquial. Un lugar destacado lo ocupan el humor, la ironía, las escenas jocosas y la desenvoltura, que a veces raya en la lascivia con que se narran los amores de los protagonistas y de otros personajes de la corte. Todo lo que ocurre en ella entra en el terreno de lo verosímil y creíble, lo que llevó a Cervantes a escribir en el Quijote: «Por su estilo, es éste el mejor libro del mundo».
La traducción de J. F. Vidal Jové fue la primera que se publicó en castellano desde 1511.

[krasis]

Molt català molt català, però qui ha estat tan valent@ de llegir-ne sencer el clàssic "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell ?

La pel·lícula que van fer és un fastig i dels grans .

Hola sergio88! jo m'he le llegit tot el Tirant lo blanc, en català antic, me'l vaig llegir fa uns anys i em va agradar molt

[sergio88]

Molt català molt català, però qui ha estat tan valent@ de llegir-ne sencer el clàssic "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell ?

La pel·lícula que van fer és un fastig i dels grans .

Hola sergio88! jo m'he le llegit tot el Tirant lo blanc, en català antic, me'l vaig llegir fa uns anys i em va agradar molt

En català antic Et refereixes al valencià antic no? Si no recordo malament es com ho va escriure Joanot Martorell. Jo l'he llegit traduït al català actual (central) i tot i així té algun vocabulari que... menys mal que té anotacions amb el vocabulari a peu de pàgina . També em va agradar bastant, dos vegades ho vaig haver de llegir (ho he llegit aquest any). El que no penso llegir és el Quixot jajajajajja

[krasis]

Hola xiquet, bé jo vaig dir català antic però deus tenir raó que era en valencià, però com que jo tinc entés que el valencià és un dialecte del català doncs he dit català... També vaig trobar-me amb alguna dificultat de vocabulari al llegir-lo però poc a poc vas agafant el fil i t'hi acostumes.

I la pel·lícula no l'he vist perquè no em vull endur cap desil·lusió...

[Saraian]

Jo també el vaig llegir en valencià antic, fa anys, quan anaba a 3º de BUP, pero amb ajuda del profesor
Ara m'hagradaria tornarlo a llegir, pero emsembla que agafaré la traducció que va escogir Sergio. Algú s'apunta?

[Noe]

Jo també em vaig llegir Tirant lo Blanc amb català antic quant anava a l'isntitut.
No em va agradar, però me'l vaig tragar tot, tot.
Amb els comentaris del meu professor ens hi vam passar mesos, hi trobava de tot.

[Noe]

Pot se sí que era una espècie de valencià.

Sergio88,
Els catalans ens llegim les obres importants de la literatura catalana. Faltaria mes!

[Saraian]

Si, nosaltres vam está tot el curs llegint Tirant lo Blanc i La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. De Tirant lo Blanc m'enrecordo que em va agradar, pero d'en Jordi Fraginals només m'enrecordo del titol, no m'enrecordo de la historia ni tan sols de nom de l'autor.

[Aniram]

M'ha fet riure aquest fil... recordant els classics, jo no el vaig acabar, be ni jo ni ningú de classe, l'anavem treballant a poc a poc i ens va sorprendre el fi de curs, jeje. Un dia d'aquets potser m'hi torno a posar, la veritat ni el recordava, i no l'he tingut mai en compte quan he dit que només tinc dos llibres que no he llegit, me'n hauré de desdir?
En canvi "Terra baixa" i "La plaça del Diamant" els he viscut per partida doble, ja que a la meva filla també li van tocar, i se'n recorda, eh? sobre tot per Terra baixa, es sentir aquest títol i fer un escarfall, jo en canvi no els guardo cap mal record, de segur que es deu a que tot allò que sigui obligat és de mal portar, què en penseu?

[Saraian]

Ostres, Terra Baixa!!!!!! Ja no me'n recordava, vam llegir el llibre vam fer una redacció, la vam representar a classe i vam anar al teatre a veure-la, vaig acava fins al monyo de Terra Baixa. No ho ser per que tenien aquesta mania per esgotar totes les possibilitats parlant sempre del mateix fins a aborrirnos, l'unic que aconseguien es que no volguessim veure mai més res de tot això.

[pErDiDa]

Molt català molt català, però qui ha estat tan valent@ de llegir-ne sencer el clàssic "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell ?

[/quote]

és un dels llibres que més odio, em va costar moltísim acabar de llegir-lo i, a més a més, tenia un examen

[sepharad]

Molt català molt català, però qui ha estat tan valent@ de llegir-ne sencer el clàssic "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell ?

és un dels llibres que més odio, em va costar moltísim acabar de llegir-lo i, a més a més, tenia un examen

Qui se l'ha llegit? Doncs jo, sense anar més lluny
Me'l vaig haver de llegir a 5è de Filologia. En versió original, a més, la publicada per Ariel. I, és clar, no és un llibre per endur-se a la platja, la part del nord d'Àfrica és un pal, pero la part central, quan Tirant és a Constantinoble, tots els embolics amb Carmesina, Plaerdemavida, la Viuda Reposada, el duc de Macedònia, etc, són genials.

Hi ha edicions que només recullen precisament aquesta part, la de Tirant a Constantinoble.

[Yppe]

Jo també me'l vaig llegir i recordo que em va agradar força!
La versió antiga, per a Literatura Catalana a 2n de Batxillerat. hi havia gent que creia que era un pal però a uns quants de classe ens va agradar i no vam trobar que fos tan difícil de llegir.
Les úniques parts que es feien més pesades eres les batalles...

[Aria]

Jo també el vaig llegir a l'institut i també ho fèiem poc a poc amb el professor, el meu era la edició del valencià antic, i es cert que es feia un poc complicat d'entendre, sobre tot tenint en compte que jo no podia esperar a llegir-lo amb la classe i el vaig llegir pel meu compte.
Peró recorde que em va agradar molt.

[sora91]

Sí, a mí també em va amargar unes setmanes del bachillerat. L'haurem de considerar com un ritus de pas a Catalunya.

Ara que... com a mínim a servit per "sentir" al Vuitanta-vuir "parlar" en català. Jo fins i tot m'he emocionat.