El somriure dels dofins - Francesc Soler

Dícese de los políglotas o practicantes de lenguas varias.

Moderador: Larús

Responder
Avatar de Usuario
Arden
Vivo aquí
Mensajes: 22105
Registrado: 28 Oct 2008 08:59

El somriure dels dofins - Francesc Soler

Mensaje por Arden »

Imagen

EL SOMRIURE DELS DOFINS
FRANCESC SOLER

Nº de páginas: 272
Editorial: COLUMNA EDICIONS
Idioma: CATALÁN
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788466429948
Plaza de edición: BARCELONA
Fecha de lanzamiento: 04/01/2023
Alto: 23 cm
Ancho: 15 cm
Columna diu:

Un home adult, acabat de sortir de la presó, indultat després d'haver estat condemnat de manera injusta per un escàndol sexual, narra la seva pròpia història: tot el que el va portar fins a aquell lavabo de discoteca on el van trobar vestit de dona tenint sexe amb un altre noi. I aquestes són les memòries d?infantesa i adolescència d?un nen sensible i amorós condemnat a créixer en l'ambient opressiu d'una ciutat de comarques dels anys vuitanta i noranta, i com va poder conservar la seva essència personal gràcies a les amistats amb dues dones fantàstiques i a la seva capacitat de resiliència innata.


Amb una tendresa inigualable, Francesc Soler ens porta a la vida d'un nen petit que de mica en mica va descobrint i acceptant qui és de debò, fins que aconsegueix convertir-se en la persona esplendorosa que sempre ha estat.
Ver en Amazon
Avatar de Usuario
Arden
Vivo aquí
Mensajes: 22105
Registrado: 28 Oct 2008 08:59

Re: El somriure dels dofins - Francesc Soler

Mensaje por Arden »

Porte com un terç del llibre i m'està agradant moltíssim. Molta tendressa i molts records infantils, de bons i de roïns, per als que ja tenim una edat. :D
Avatar de Usuario
Arden
Vivo aquí
Mensajes: 22105
Registrado: 28 Oct 2008 08:59

Re: El somriure dels dofins - Francesc Soler

Mensaje por Arden »

Bé la primera meitat, una mica inverosímil la segona. La primera meitat és una mena de "jo aní a EGB", narra la infantesa del protagonista, i bé, un xiquet "diferent", ell ja sap que li agraden els xiquets i no les xiquetes, i té un diari "El diari de Laura". S'enamora d'un altre xiquet, i és més la descripció d'una época i un lloc concret, un poblet a prop de Vic.

Fins a que té 18 anys, i li canvia la vida. Per a mí, com a advocat, és difícil creure el que conta, i després, menys el que passa a continuació. I la resolució final, menys encara.

Doncs, sensació agredolça. Bé, però m'esperava més d'eixa segona part, que té conses molt bé, inclou un capítol que es un xicotet assaig sobre literatura gai.
Responder