CL Cat. Gener: El mecanoscrit del segon origen - M. Pedrolo

[xabeltrán]

En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells es salven gràcies a l'aigua. Durant els quatre anys següents hauran d'espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fa madurar ràpidament. S'adonen de la importància de preservar el coneixement i guarden i llegeixen llibres. Fugen de l'epidèmia i es refugien en una masia, troben morts i supervivents, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l'enemic) i de la informació que van recollint.

El dia 15 de gener, és a dir, demà passat, comença el Club de Lectura en català de la novel·la El mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. En aquest fil podreu escriure les impressions que n'obtingueu a mesura que avanceu la lectura.

Jo no llegiré aquesta novel·la amb vosaltres perquè ja la vaig llegir com una lectura obligatòria a l'E.S.O., i no em va agradar gens. Potser no era el moment de gaudir-la com cal, però ara mateix tinc massa novel·les pendents i no en vull rellegir cap.

Espero que a vosaltres us agradi.

[Chubbchubb]

T'ha quedat molt bé, Xavi La meva edició és de l'any de la picor, de Edicions 62, colecció El Cangur, o alguna cosa per l'estil, i a la portada sortia una foto d'una noia pujada a un tractor. Jo tampoc participaré en el CLC de gener, perquè aquest llibre l'he llegit ja dues vegades, una quan tenia 10 anys, quan el vaig trobar per casa, i una altra a la ESO, que també va ser lectura obligatòria d'un dels anys. A mi sí que em va agradar Espero que als clublectors els agradi també, és un clàssic de la ciència-ficció catalana

[AresMart]

Com ja vaig dir al fil del Club de lectura, el vaig llegir la setmana passada, així que a partir del dia 15 aniré comentant-lo

La meva edició és de l'any de la picor, de Edicions 62, colecció El Cangur, o alguna cosa per l'estil, i a la portada sortia una foto d'una noia pujada a un tractor.

Jo el tinc igual! La col·lecció és del meu pare i algunes pàgines estaven deseganxades...

[Felicity]

He llegit una mica sobre el llibre i que sigui de CFI no m'atrau molt
Però ja que el tinc i el llegiré amb vosaltres es per donar-li una oportunitat

[Chubbchubb]

Felicity, el plantejament és de CiFi, però el desenvolupament de la história no tant, jo crec que el que prima en aquest llibre és la relació humana entre l'Alba i el Dídac, i la seva lluita per sobreviure. Té moments molt bonics. A més, recordo que va ser la primera vegada que vaig trobar en un llibre l'expressió... (poso spoiler perquè no vull que ningú al llegir-ho innocentment lligui caps )

"estimar-se" en el sentit de tenir relacions sexuals

I des de llavors va haver-hi un temps que cada cop que m'hi havia de referir (que no eren gaires, tenia 10 anys) feia servir l'expressió apresa al llibre de Pedrolo

[AresMart]

És una barreja entre ciència ficció i novel·la clàssica d'aventures d'adolescents. Jo tampoc sóc molt lectora de ci-fi, però en aquest cas no es fa pesat ni res. Lo millor, crec, és que t'arrenca varies reflexions a mesura que avança cada capítol.

[Felicity]

Ah Bueno, Doncs llavorens si

Igualmente per el Club de llectura amb català lo que sigui. A veure si trobo el del Pla

[Teffi]

Jo m'apinto, encara que el cap de setmana estaré fora i no crec que pugui comentar...

[AresMart]

Començo comentant alguna coseta del capítol 1...

Hi ha un de les coses que més em sorprenen del llibre: lo poc que afecta als protagonistes la mort dels seus familiars. Aquí a l'Alba se li vol atorgar una imatge de seguretat, enteresa... però no sé, és molt fort trobar-te la teva casa destruïda amb els teus familiars morts a dins...

M'agrada molt...

quan comencen a anar per les botigues del poble per agafar lo necessari i quan es comencen a establir a la cova. És una part, com he dit més amunt, de típica novel·la d'aventures d'adolescents que m'ha fet gràcia llegir

[Chubbchubb]

Hi ha un de les coses que més em sorprenen del llibre: lo poc que afecta als protagonistes la mort dels seus familiars. Aquí a l'Alba se li vol atorgar una imatge de seguretat, enteresa... però no sé, és molt fort trobar-te la teva casa destruïda amb els teus familiars morts a dins...

Sí, és veritat, a mi a la primera lectura em va passar totalment per alt aquest detall, pero a la segona, amb uns anyets més, també em va sorprendre aquesta reacció. En certa manera, el que fa Pedrolo és crear

uns nous Adan i Eva, i per tant a ella la pinta amb aquesta aura divinal, tan segura, tan serena, tan pràctica, tan posada ja en el paper de "sóc l'esperança de la espècie"...

[Felicity]

Jo ha l'he començat.

Es deixa llegir pero bueno, de moment no m'acaba de fer gracia

[sora91]

El començo aquesta nit.

Deixo aquí el link del fil del llibre que hi ha al subforo de Infantil i Juvenil per posar el link al primer missatge d'aquest post. http://www.abretelibro.com/foro/viewtopic.php?t=3725

[AresMart]

Sí, és veritat, a mi a la primera lectura em va passar totalment per alt aquest detall, pero a la segona, amb uns anyets més, també em va sorprendre aquesta reacció. En certa manera, el que fa Pedrolo és crear

uns nous Adan i Eva, i per tant a ella la pinta amb aquesta aura divinal, tan segura, tan serena, tan pràctica, tan posada ja en el paper de "sóc l'esperança de la espècie"...

Exacte, tot i que

jo crec que aquesta condició l'hauria d'anar prenent a mesura que avança la història però bé, suposo que és la manera que té l'autor de no angoixar encara més als lectors, ja que imaginar-se un món ple de cadàvers amuntegats no és que sigui molt agradable...

Apunts que vaig prendre del capítol 2...

Quan el Dídac es posa malalt de xarampió se'ns comença a plantejar: què passa si ell es mor? Què seria de l'Alba? I en aquest capítol apareix una espècie d'extraterrestre, que defineixen com una barreja d'humà i insecte, amb trets porcins i una bossa com de marsupial. I, quan el maten i l'enterren, per mi aquí surt una de les frases més impactants o almenys que més em van fer pensar (segurament és una xorrada): "Era el primer extraterrestre enterrat al nostre planeta"

[Ginebra]

hola, gent

a mi em va passar com a Xavi, me'l van fer llegir amb 13/14 anys i no em va agradar excessivament.... la ci-fi no m'entussiasma i em va ser difícil connectar amb els personatges, tot i ser de la meva edad més o menys..

però bé, tot i així, val la pena una reflexió sobre la història

[Felicity]

Sí, és veritat, a mi a la primera lectura em va passar totalment per alt aquest detall, pero a la segona, amb uns anyets més, també em va sorprendre aquesta reacció. En certa manera, el que fa Pedrolo és crear

uns nous Adan i Eva, i per tant a ella la pinta amb aquesta aura divinal, tan segura, tan serena, tan pràctica, tan posada ja en el paper de "sóc l'esperança de la espècie"...

Exacte, tot i que

jo crec que aquesta condició l'hauria d'anar prenent a mesura que avança la història però bé, suposo que és la manera que té l'autor de no angoixar encara més als lectors, ja que imaginar-se un món ple de cadàvers amuntegats no és que sigui molt agradable...

Apunts que vaig prendre del capítol 2...

Quan el Dídac es posa malalt de xarampió se'ns comença a plantejar: què passa si ell es mor? Què seria de l'Alba? I en aquest capítol apareix una espècie d'extraterrestre, que defineixen com una barreja d'humà i insecte, amb trets porcins i una bossa com de marsupial. I, quan el maten i l'enterren, per mi aquí surt una de les frases més impactants o almenys que més em van fer pensar (segurament és una xorrada): "Era el primer extraterrestre enterrat al nostre planeta"

Jo he començat la Tercera Part i de veritat crec que no m'agrada Gens

Hi ha moments que están bé

Cóm quan arrepleguen els queviures o arriben a la masía. Pero no son personatges que t'els creguis. Dos nens no poden estar tan "I bueno que farem" devant de tanta destrucció. A més son Germans no? Pero el Didac es de color. Aixo vol dir que es adoptat?

Sort que es curtet a veure si el anar-lo comentant trec alguna cosa clara, pero de moment no m'agrada.