En aquells moment aquest llibre em va obrir un nou nivell de lectura (una mica com mesos després em passaria amb El senyor de les mosques). És a dir, que mitjançant una història de ficció que tenia valor com a tal i que ja era una lectura que per si mateixa valia la pena l'autor podia al mateix temps explicar-nos més coses o, si més no, ens donaba les peces perquè nosaltres anessim més enllà.
En aquells moments em vaig quedar amb la idea que sí
era la història de l'Alba i el Dídac, sols al món i on tenien que aprendre a valer-se per ells mateixos. Però també veia que també era l'inici d'un altre món, societat,... el llibre era una segona bíblia. |
Evidentment que és una nova "bíblia". Capítols i versicles, pero no només en això. |
a la nova humanitat la imatge d'una Alba segura i sencera, la mare de tots a partir d'ara. No una jove qualssevol, La Jove que s'en va sortir. Segurament la realitat no va ser així, però "l'evangelista" ens la presenta així. |
Me n'alegro d'estar fent aquesta relectura.