Cap al País de Mai Més!!

[Pulp]

Ayr, pues claro! Pero esto es una broma o qué?

Yo cuando monologue lo haré en catalán pero cuando hable contigo en castellano. Con una condición.

[Ayrween]

Que no, si por mí puedes seguir hablando catalán, que no tendrás muchos sitios del foro para hacerlo.

No es broma, estaba procrastinando. Y me intrigaba lo del brócoli.

[Pulp]

Nena, pero te digo la condición, vale? Que me corrijas las faltas. En este hilo en abierto, sin más. En otros me da más corte, pero también me gustaría saber mis faltas, of curs!

Au, seguim xerrant o passa un carro!?

[Ayrween]

Ah, vale, te digo una. Te falta el signo de apertura de la interrogación.
(Yo también lo omito muchas veces cuando escribo de manera informal)

[Pulp]

No lo pongo nunca. No es desconocimiento, no, es que no lo quiero poner. Otra reivindicación mía. Ya ves tú! En catalán no se pone y, au, en castellano tampoco lo pongo.

No es ignoracia. Tú crees que es peor, mejor o igual, cagarla en faltas por ignoracia o por reivindicación -tonta como la mía- o por dejadez o por...?

...

Ara llegia un altre fil, pura casualitat, eh, que pretenia comparar percentatges de vots quan un partit era nacionalista, però no independentista als vots d'aquest partit quan sí és independentista? És com comparar naps amb cols. Impossible.

Ni Esquerra era independentista fa anys. No.

I a més no existia una CUP. Potser el que més s'hi assemblava era el PSUC. I ni aquest. Ostres, potser el POUM?

Sí, i tant que us llegeixo, però no penso entrar-hi més. Ja, ho sé, no li importa a ningú. A mí sí. Bah, i algú altre també. Que lo séeeeeeeeeeeeeeeee.

Ah, i han tancat un dels fils. En quedem dos. Vaja, un, que aquest no parla de política.

[Pulp]

Cullons, la penya està fatal, fatal. Què fort.

Ara resulta que em vull separar de la meva parella perquè sóc millor que ella i no vull que em contamini.

Imaginasiónnnnnnnnnn al poder!

Bona nit, reis, bona nit i tapa't.

[Ayrween]

Ya sé que lo sabes (lo de la interrogación). Y ya sabes que soy tiquismiquis con la ortografía. Qué le vamos a hacer.

¿Tú no hablabas de política, verdad?

[Pulp]

Nunca, Ayr, nunca. Por quién me tomas?

[Ayrween]

Eso es porque no entiendo catalán y te he entendido mal.

Bona nit!

[SUTE]

No lo pongo nunca. No es desconocimiento, no, es que no lo quiero poner. Otra reivindicación mía. Ya ves tú! En catalán no se pone y, au, en castellano tampoco lo pongo.

No es ignoracia. Tú crees que es peor, mejor o igual, cagarla en faltas por ignoracia o por reivindicación -tonta como la mía- o por dejadez o por...?

...

Ara llegia un altre fil, pura casualitat, eh, que pretenia comparar percentatges de vots quan un partit era nacionalista, però no independentista als vots d'aquest partit quan sí és independentista? És com comparar naps amb cols. Impossible.

Ni Esquerra era independentista fa anys. No.

I a més no existia una CUP. Potser el que més s'hi assemblava era el PSUC. I ni aquest. Ostres, potser el POUM?

Sí, i tant que us llegeixo, però no penso entrar-hi més. Ja, ho sé, no li importa a ningú. A mí sí. Bah, i algú altre també. Que lo séeeeeeeeeeeeeeeee.

Ah, i han tancat un dels fils. En quedem dos. Vaja, un, que aquest no parla de política.

Això es molt suposar, a mi si m’importa que m’has deixat sola i això no t’ho perdono (que lo sepas)

La meva reivindicació va per un altre costat, però no deixaré de fer bullir el bròquil, si Catalunya s’ha convertit en Cataluña, España s’ha convertit en Espanya, guaita tu!!!!

[Pulp]

Suteeeeeeeeeeeeee... mira quina meravella circula per la xarxa. Segur que tu ja l'has llegit!

Enhorabona, i ara no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf
(Vicent Partal)
Per començar, permeteu-me un reguitzell de dades i detalls que són molt importants:
–L’independentisme aconsegueix 72 escons i té la majoria absoluta del parlament.
–S’ha acabat l’ambigüitat: tindrem un govern plenament independentista, sense quintacolumnistes i una majoria parlamentària que treballarà per la independència. Fa tres anys els diputats amb mandat explícitament independentista eren 24, els d’ERC i CUP. Avui són 72. Feu comptes.
–Per primer vegada a la història, un partit o coalició ha guanyat les eleccions a totes les comarques del Principat. No havia passat mai, i ho ha fet Junts pel Sí.
–Els independentistes guanyen en 907 municipis i els unionistes en 35. 907 contra 35, sí.
–Junts pel Sí i la CUP aconsegueixen el 48% dels vots. Cameron va convocar els referèndum perquè l’SNP havia guanyat les eleccions amb el 44% dels vots. Abans del primer referèndum que es va fer al Quebec, el Partit Quebequès havia guanyat les eleccions del 1976 amb el 41,37% dels vots. I abans del segon, el mateix partit havia guanyat, el 1994, amb el 44,75% dels vots. Veieu la diferència entre el 48% o el 41%?
–Una dada suplementària: Mariano Rajoy governa amb majoria absoluta a Espanya amb només el 44,63% dels vots. De res.
–Continuem: l’independentisme guanya a Barcelona amb el 47,24% dels vots emesos i la CUP hi supera Catalunya Sí que es Pot. Estiguem atents a què farà Ada Colau a partir d’avui, que això serà molt important i no únicament per a Barcelona.
–El mes de juny les enquestes donaven 33 diputats a CiU, 31 a Catalunya Sí que es Pot i 19 a ERC. D’això, hem passat, només en tres mesos, a un 62 a 11. L’independentisme ha sabut reaccionar de la millor manera imaginable.
–S’ha batut el rècord històric de participació en unes eleccions; més legitimitat democràtica que mai, doncs. I, contra el gran mite, resulta que no hi havia més unionistes amagats. La meitat dels nous vots han estat independentistes.
–Ja sabem quant valia el xantatge de Duran: zero escons. Que deixe d’embrutar el nom del partit de Carrasco i Formiguera.
–Catalunya Sí que es Pot ha estat un fracàs imponent i ICV es trobarà obligada a rectificar. Iniciativa sola va obtenir fa tres anys només cinc mil vots menys que ara amb Podem i ha perdut dos diputats. I la culpa del fracàs, ho sabem tots, és de Pablo Iglesias. Potser Catalunya ha estat la seua tomba política. Duran i ell fan dos.
–El PP és el primer partit d’Espanya i el cinquè de Catalunya. A Lleida fins i tot el supera la CUP. Al conjunt de Catalunya la diferència entre la CUP i el PP és de poc més de deu mil vots. Ah!, i Albiol perd fins i tot a Badalona, on queda per darrere de Junts pel Sí.
–Les trampes que ha fet Espanya amb el vot exterior dels catalans són un autèntic escàndol democràtic i tots sabem que el resultat no hauria estat el mateix si tothom hagués pogut votar lliurement: el resultat seria encara més favorable a la independència
–I una última dada, per a no cansar més: al Baix Llobregat, sí al Baix Llobregat, l’independentisme guanya amb Junts pel Sí.
Ja ho sé, que els catalans tenim una tendència accentuada a espantar-nos per ben poca cosa. Som una mica més porucs d’allò que seria desitjable i quatre expressions d’alegria de Ciutadans combinades amb els titulars de diaris que ja podíem imaginar han creat en alguna gent la sensació que això no ha estat tan sensacional com esperàvem.
Doncs bé, obriu els ulls:
–Le Monde: Victoire des indépendantistes aux élections régionales
–The Washington Post (el diari que llegeix Obama): Spain: Pro-secession parties in Catalonia win landmark vote
–Al Jazeera: Catalonia separatists claim victory in regional polls
–Corriere della Sera: Catalogna: Mas: ‘Abbiamo vinto!’ Agli indipendentisti 72 seggi su 135
–Der Spiegel (la revista que llegeix Merkel): Separatisten gewinnen Mehrheit im Parlament
–Publico: Independentistas têm maioria absoluta no parlamento da Catalunha
Obriu els ulls per a veure què ens diuen en totes les llengües mitjans de tot el món. La victòria de l’independentisme català avui obre les primeres pàgines dels diaris i les televisions internacionals i és això que importa, més que no la mesquinesa o la manipulació d’alguns mitjans més pròxims.
Perquè ara qualsevol ciutadà mitjanament informat del món sap tres coses. Primera, que hi ha una nació que es diu Catalunya, on hi ha Barcelona. Segona, que la majoria dels catalans han votat a favor de la independència. I tercera, que això és un gran problema per a Espanya i segurament també per la Unió Europea.
I ací es on està la clau del futur immediat: ja som un problema inevitable a resoldre i per a Europa com més aviat millor. Els 72 diputats independentistes i el nou govern es posaran de seguida a la feina amb un full de ruta perfectament marcat. D’un màxim de divuit mesos. Amb la legitimitat de les urnes, reconeguda i entesa com a tal a tot el món. I Espanya què farà?
Des d’anit Espanya sap que ja no pot limitar-se a dir que això no és possible i a intentar frenar una reivindicació política tan majoritària només amb arguments legalistes. Malgrat això, ho intentarà. Però també sap que el parlament i el govern posaran la directa i faran camí, sense esperar a les eleccions del desembre. No pot fer res, però tampoc no pot quedar-se plegat de braços. El meu pronòstic? S’equivocaran i donaran més ales encara a la secessió, potser precipitaran fins i tot la proclamació de la independència. Per ventura no ha passat això fins ara?
Pel que fa als vint-i-cinc diputats de Ciutadans, deixeu-los gaudir amb allò que es pensen que és l’èxit de la seua vida, que ja es despertaran a la primera votació del parlament.
Perquè, no en tingueu cap dubte, ni un, que Junts pel Sí i la CUP s’entendran bé i durant endavant el procés d’independència. Com ho faran ni ho sé jo ni a hores d’ara ho saben ells. Però per agafar confiança només cal que penseu en tots els entrebancs increïbles que els nostres polítics i la nostra gent han superat fins avui. La nostra classe política ha demostrat una qualitat i una capacitat de trobar el camí inaudites, que, per cert, potser ja aniria essent hora que els reconeguéssem sense cap recança.
O no us en recordeu, ja, quan ens deien que la manifestació del 10 de juny de 2010 era una expansió emotiva que no menaria enlloc? L’endemà Espanya va guanyar la Copa del Món i perquè alguns ho van celebrar ens van dir que ja estava, que s’havia acabat tot. De la consulta d’Arenys de Munt en van dir ‘butireferèndum’, burlant-se de la capacitat popular de canviar les coses. Ni tan sols quan es va guanyar el referèndum de Barcelona no van acceptar que es movia alguna cosa. I el 2012, quan després d’enganyar la població amb una falsa noticia sobre Artur Mas, CiU va baixar en diputats: ja no us en recordeu que alguns van decretar immediatament la fi del procés? Deien que tot era una trampa. Que Mas en realitat no volia la independència i que no faria res per aconseguir-la. No em digueu que no ho vau sentir dir mai, això. Jo recorde perfectament que quan Junqueras i Mas van signar l’acord de suport parlamentari que obria una nova era política a Catalunya alguns van afirmar que allò duraria poc i que no es convocaria cap referèndum. Es va convocar, però quan s’acostava el 9-N ens van dir que no votaríem, que tot era gesticulació. I després van dir que ja no hi hauria més independentistes a comptar, que aquells érem tots. Superada la sorpresa, aleshores van afirmar que seria impossible que Mas i Junqueras poguessen treballar mai junts. Que això no passaria. I es van posar d’allò més contents quan ens anunciaren que Podem posaria fi a la il·lusió creada per l’independentisme, ensenyant enquestes en què Pablo Iglesias gairebé ja era president de la Generalitat. I quan van veure que això anava de debò van tornar a la cançoneta del 3%, van organitzar un numeret amb guàrdies civils i van dir que els bancs tancarien avui les portes si votàvem això que hem votat (ho heu vist que no han tancat?) i Merkel i Cameron i Obama i que tomba i que gira, que ens expulsarien d’Europa avui i que si l’exèrcit hauria d’intervenir si fèiem exactament això que vam fer ahir. I… i… i…
En resum, i per a rematar-ho: aquest 27 de setembre heu aconseguit de fer una cosa molt i molt gran amb els vostres vots. Enhorabona, i gaudiu-la com cal. I no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf.

Nena, si tenim 72 diputats CLARAMENT INDEPENDENTISTES a un Parlament on hi ha, recordo, 135 Diputats malgrat:

- La por d'un corralito.
- El suport a una España Unida de la Merkel i l'Obama.
- El manifest de la gran banca contra la Independència.
- El No continu del govern espanyol.

Si en tenim 72 malgrat tota la merda que ens han llençat a sobre... buf, ni puc imaginar què tindriem si aquest, el vostre, vaja, fos un país com cal.

[RedSedna]

Ningú? Mig foro parla català.

Ningú que estiga en contra de Pulp...

Ah!... però... hi ha algú en contra de la Pulp? Bocabadada en deixes. AsiN:

[Pulp]

Què vaaaaaaaaaaaa, ningú en contra de la Pulp. Màxim en contra de les idees rares que de vegades té la Pulp.

De fet, a mi tothom em cau bé. I si no em cau bé no es nota perquè no m'hi relaciono.

[Pulp]

Genial l'OJ a Rac 1.

Vinga, a ell els meus el votem com a presi. (tot i que en aquest mateix foro algú va dir que el nivell dels polítics catalans era baixíssim... no devem mesurar pel mateix raser, clar, és això)

[Pulp]

Continuo aquí, al meu rollo, com sempre. El rollo caspós que llegeixo en d'altres fils em supera. Em recorda a quan truques a Movistar, o Orange per una queixa i la noia de torn (o noi, vaja) et repeteix el mateix discurs patatero un cop i un altre.

El meu és el meu, claro. Evidente.

I quin és? Doncs tenim majoria d'escons indepes al Parlament, punt. Oiga, punto puntero. Molts d'altres paÏsos han aconseguit la independència per via parlamentària (majoria i punt) i sí, molts per referèndum. Doncs nosaltres serem els de majoria parlamentària.

No en va hi ha qui ha governat per decretazo anys i anys, no?