Blog
Entrevistas
Revista
Fotos
368 páginas
14,0 x 21,3 cm
RÚSTICA
Precio
20 €
Referencia
OMAC161
ISBN
9788482649665
Género
NOVELA
Sello Editorial / Colección
LA MAGRANA
LES ALES ESTESES
Fecha de publicación
13/01/2011
PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA
MARTA ROJALS
Sinopsis
Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre,si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.
Otros libros de la autora
L'altra - MARTA ROJALS
Primavera, estiu, etcètera - Marta Rojals
Moderador: Larús
Primavera, estiu, etcètera - Marta Rojals
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Re: Primavera, estiu, etcètera - Marta Rojals
Puc prometre i, de fet prometo, fins i tot, que hi ha un munt de coses que faig millor que no pas penjar una fitxa tècnica.
Després d'aquest necessari aclariment... (i mentre penso en quin és aquest 'munt' de coses que per força he de fer millor) diré:
Vaig llegir l'any passat, crec, L'altra, la segona novel·la d'aquesta curiosa escriptora. Potser no tant la història mateixa però sí per com estava explicada, amb quins detalls (òstia acabo de recordar un amic meu de qui fa temps que no en sé res que em deia: Núria, da detalles, será más verídico siempre, tú da detalles!), amb quin llenguatge planer, proper, directe...
Amb aquesta, de moment, quan només en porto 45, de pàgines, m'està passant el mateix: M'hi deixo anar. I de quina manera!
I aquest dialecte meravellós que em transporta enlloc i a tot arreu.
De moment, l'Èlia, ens du de la mà al seu poble, allà a les terres de l'Ebre on tot és diferent. O no.
Després d'aquest necessari aclariment... (i mentre penso en quin és aquest 'munt' de coses que per força he de fer millor) diré:
Vaig llegir l'any passat, crec, L'altra, la segona novel·la d'aquesta curiosa escriptora. Potser no tant la història mateixa però sí per com estava explicada, amb quins detalls (òstia acabo de recordar un amic meu de qui fa temps que no en sé res que em deia: Núria, da detalles, será más verídico siempre, tú da detalles!), amb quin llenguatge planer, proper, directe...
Amb aquesta, de moment, quan només en porto 45, de pàgines, m'està passant el mateix: M'hi deixo anar. I de quina manera!
I aquest dialecte meravellós que em transporta enlloc i a tot arreu.
De moment, l'Èlia, ens du de la mà al seu poble, allà a les terres de l'Ebre on tot és diferent. O no.
Re: Primavera, estiu, etcètera - Marta Rojals
Llegiré aquest xat quan acabi la novel·la perquè l'he començat volent sensevoler i m'he adonat, de seguida, que no anava bé per aquest camí:
Xat amb la Marta Rojals
...
El llibre el vaig demanar a la biblioteca. M'agrada llegir llibres que abans que jo han tingut a les mans persones anònimes, desconegudes per a mi. M'agrada imaginar/inventar/fantasiejar sobre què han sentit, si s'han emocionat, si han copiat algun tros en alguna llibreteta o paperet, si han llegit en veu alta a la seva parella, a la seva filla, al seu pare.
Sí, m'agrada transportar-m'hi en el temps, i en l'espai.
I si, com ara, algú ha marcat algunes pàgines del llibre amb llapis, si hi ha escrit notes, si n'ha marcat paràgrafs, o si ha plegat la punteta de la fulla enlloc de posar-hi un marcador... ummmmmmmmm, aleshores la meva ment vola i vola. I dono les gràcies en aquest llibre, per estar viu, i en aquella persona, anònima, per comunicar-se amb mi.
M'agrada l'estil d'aquesta autora. M'agrada com resolt els salts en el temps, la seva ironia (justa), poques però bones metàfores, m'agrada com em parla d'ella o em fa creure que em parla d'ella, com descriu, com es mostra sense fer-ho. Buf...
Ara potser cometré un sacrilegi: canvio la lletra per dir-lo i en faig servir una de més petita? M'està recordant (que ningú tremoli, i que el comparat no es remogui a la seva tomba... ah, no, que va ser incinerat, crec!) en Jesús Moncada. I no pas pel dialecte, que potser una mica petita, no, sinó pel sentit de l'humor, per la barreja fantàstica de diàlegs i descripcions, per les explicacions minucioses i per permetre'm també que la meva imaginació voli dient-me només les paraules justes.
Xat amb la Marta Rojals
...
El llibre el vaig demanar a la biblioteca. M'agrada llegir llibres que abans que jo han tingut a les mans persones anònimes, desconegudes per a mi. M'agrada imaginar/inventar/fantasiejar sobre què han sentit, si s'han emocionat, si han copiat algun tros en alguna llibreteta o paperet, si han llegit en veu alta a la seva parella, a la seva filla, al seu pare.
Sí, m'agrada transportar-m'hi en el temps, i en l'espai.
I si, com ara, algú ha marcat algunes pàgines del llibre amb llapis, si hi ha escrit notes, si n'ha marcat paràgrafs, o si ha plegat la punteta de la fulla enlloc de posar-hi un marcador... ummmmmmmmm, aleshores la meva ment vola i vola. I dono les gràcies en aquest llibre, per estar viu, i en aquella persona, anònima, per comunicar-se amb mi.
M'agrada l'estil d'aquesta autora. M'agrada com resolt els salts en el temps, la seva ironia (justa), poques però bones metàfores, m'agrada com em parla d'ella o em fa creure que em parla d'ella, com descriu, com es mostra sense fer-ho. Buf...
Ara potser cometré un sacrilegi: canvio la lletra per dir-lo i en faig servir una de més petita? M'està recordant (que ningú tremoli, i que el comparat no es remogui a la seva tomba... ah, no, que va ser incinerat, crec!) en Jesús Moncada. I no pas pel dialecte, que potser una mica petita, no, sinó pel sentit de l'humor, per la barreja fantàstica de diàlegs i descripcions, per les explicacions minucioses i per permetre'm també que la meva imaginació voli dient-me només les paraules justes.
Re: Primavera, estiu, etcètera - Marta Rojals
Atention, please. One questionPulp escribió:L
S
M'agrada l'estil d'aquesta autora. M'agrada com resolt els salts en el temps, la seva ironia (justa), poques però bones metàfores, m'agrada com em parla d'ella o em fa creure que em parla d'ella, com descriu, com es mostra sense fer-ho. Buf...
.
Justament els salts dels temps es el que últimament no m’està agradant dels escriptors catalans.
He intentat llegir-me varis on l’autor es capaç d’estar-s’hi 4 fulls descrivint un quadre i a la pagina següent, sense saber ni com ni perquè, han passat X anys i està en un altre lloc
Com son els d’ella?
PD. Jo acabo de començar un que m’intriga per la sinopsi, he llegit poc però de moment m’agrada i em transporta.
https://www.abretelibro.com/foro/viewtop ... 51&t=86952
| muaks, petonets. Com estas? tot be? |
1