Laura a la ciutat dels sants - Miquel Llor

[klatubaradaniktó]

Miquel Llor - Laura a la ciutat dels sants

1.jpg

1s.jpg

La història d'una dona atractiva i inexperta que pensa realitzar-se a través del matrimoni amb un hereu ric d'una ciutat de comarques, Comarquinal. Ben aviat, però, s'adonarà de la hipocresia que s'amaga darrere d'una societat benpensant i beata, que només es mou per interessos econòmics i que amaga les baixes passions darrere de màscares. Amb molts punts en comú amb Madame Bovary, Laura es diferencia de l'heroïna francesa pel gest final de rebel·lia. En editar-se l'obra, l'escàndol va ser immediat, no solament per la solució al conflicte, sinó perquè la descripció de Comarquinal es va identificar amb una ciutat catalana prou coneguda, i alguns dels seus habitants més influents s'hi van sentir directament al·ludits.

Ver en Amazon


Hi ha novel·les que esdevenen fites en la història literària d'un país. Laura a la ciutat dels sants és una d'aquestes novel·les. El Premi Joan Creixells la consagrà abans de publicar-se, i, en conèixer-la, la massa de lectors ratificà la consagració. Poques vegades es dóna una tan perfecta unanimitat de criteri entre un jurat i un públic. D'ací la indiscutible popularitat de l'obra i el solidíssim prestigi de Miquel Llor. D'ací, també, les onze edicions que s'han fet de la novel·la, retrat perfecte d'una ciutat i sagaç estudi psicològic dels personantges que s'hi mouen. (ressenya del llibre)

L'he començada fa poc. Feia anys que hi anava enrere. M'està semblant una solidíssima novel·la, amb personatges tendres, però, alhora, odiosos. Ja aniré comentant...

klatubaradaniktó

[klatubaradaniktó]

Plaça-Major-de-Vic.jpg

Porto un 50% de la novel·la i no sóc capaç d'entendre com és que aquesta obra no hagi tingut major ressó en la història literària catalana. És ben cert que es fica d'allò més amb la ciutat de Vic, que, els qui la coneixem, sabem què significa en l'ideari nacionalista català, però, tret d'això, és una obra excel·lent, a parer meu...

Segueixo

klatubaradaniktó

[klatubaradaniktó]

Vic antiguo.jpg

Vaig per la pàg. 183 (el llibre en té 274)...

Hem entrat en una dinàmica molt repetitiva. El cas és que la Laura està desencisada del seu matrimoni amb en Tomàs, qui és l'hereu d'una de les famílies més benestants de la comarca... Ell no li fa ni cas... un cop s'ha casat amb la dona més bonica que ha estat capaç de trobar, en Tomàs torna (com la majoria d'homes de Vic - altrament dit Comarquinal -) a la seva rutina (anar a Barcelona "per negocis", al casino del poble, l als seus afers, en definitiva)...
Però la Laura troba el veritable amor... un amor que no pot pas desenvolupar-se en mig de la societat de Comarquinal... una societat hipòcrita i plena de "sants" (recordeu el nom de la novel·la). Tampoc, l'home objecte de l'amor és solidari amb el poble... però fer el pas... no sé jo si el faran...

Seguim...

klatubaradaniktó