Jo confesso - Jaume Cabré

[Ororo]

No m'oblido del miniclub amb Chubb i barson...
Un llibre se m'ha interposat sense previ avís i començaré aquest en una setmana més o menys.
Veig que cap de vosaltres l'ha començat, no? I que a Arden li ha agradat molt.
Ja veurem

[Ororo]

Ja m'hi poso

[Ororo]

He llegit gairebé cinc capítols i em sembla una barreja de històries interessants amb un punt d'originalitat afegida per com es desenvolupen les diferents històries una dins l'altra.
L'estic alternant amb els contes de Calders i altres del miniclub, però aquí hi sóc.

[Arden]

Segur que t'agrada, és una, o vàries, grans històries

[Ororo]

Arden

Estica acabant la primera part i m'agrada cada vegada més.
Al començament he cregut més d'un cop que la història no era massa atractiva, però això va canviant en avançar.

M'agrada molt com l'ha plasmat l'autor: barreja de diferents temps, diferents veus i una psicologia infantil grandiosa.

[Ororo]

Estica acabant la primera part i m'agrada cada vegada més.

Volia dir la segona part, és clar

[Arden]

No te queda res!!!

[Ororo]

És gairebé segur que es massa aviat per a dir això, però em sembla, tinc la impressió de que l'argument d'aquesta novel.la, sense ésser avorrit, n'hauria passat més desapercebut si no fos per la forma de contar de l'autor. Vull dir que, en aquesta ocasió concreta, les veus, la barreja de temps i les diferents perspectives dels assumptes són magnífics i contribueixen de manera definitiva a fer-la especial.
Per exemple, quan l'Adrià decideix

deixar el violí, la barreja de veus de les tres parts contra ell aconsegueixen una agilitat i mostren la pressió que pateix l'Adrià de forma molt encertada.

És una llàstima que no pugui llegir més dia a dia, sento que necessito molt l'evasió que suposa llegir i escriure amb els canvis i mogudes laborals que pateixo ara.
Potser el gel d'aquest cap de setmana m'ajudarà a estar-me quieteta i llegidora

[Arden]

Segur que gaudeixes d'una bona estona ben tapadeta i amb un te caletent a l'abast amb el llibre.

[Ororo]

Quina meravella de capítol el 24, al començament de la IV part.
Les històries de dues persones, per anomenarlas d'alguna manera , narrades al uníson amb moltes barbàries en comú. Nicolau Eimeric i Höss... quina parella d'elements... però amb quina gràcia passa d'una a l'altra

A això feia referència abans. Les mateixes històries contades de manera lineal haurien perdut.

[sora91]

Les mateixes històries contades de manera lineal haurien perdut.

Completament d'acord. En aquest escriptor la forma i el contingut van de la mà, cap dels elements està subordinat a l'altre.

[Arden]

En eixe capítol veus com no han canviat tant les coses, i que el fanatisme sempre està present al llarg de la Història.

A mí es dels que més em va agradar.